A casa nostra la tradició de fer cagar al tió gaudeix de molt bona salut.
Quan nosaltres érem petits el meu pare en va fer un amb un tronc d' olivera. Hi va posar ulls orelles i fins i tot llengua. Els tres germans, armats amb el bastó seguíem el ritual de fer cagar el tió a la vora de la llar de foc de casa que en aquell temps sempre estava encesa, des de bon dematí fins entrada la matinada. El tió ens agraïa amb llaminadures i d'altres llepolies el que l 'haguessim alimentat amb nous i mandarines durant uns quants dies, i es clar, com que havia menjat molt... (la mare s'afanyava a deixar només les clovelles tot d'una que no hi érem per devora) ben segur que cagaria molt!!.
Després va venir la meva neboda (que ara ja te 28 anys) i vam desempolsar el tió que feia uns quants anys que dormia, i torna a mullar el bastó, seguit seguit el seu germà la va seguir, i encara que en versions una mica modernitzades la cançó del caga tió sonava cada nit bona davant del caliu del foc a terra, caramels, confits, xocolate, fins i tot unes sabatilles per l'avi.... el tió incombustible cagava i cagava fins que el carbó anunciava que havia acabat. L'endemà ja no hi havia ni tió, ni plat, ni clofolles de nous, ara tocava pensar amb els reis, el tió s'entornava al traster tapat amb un sac de plàstic a dormir fins l'any que ve!!...Després els meus fills van agafar el relleu, (ara era jo qui havia de vigilar que el tió menges de valent), he de dir que la meva filla mai no ho va tenir molt clar que aquell tros de tronc amb una llengua de pell i ulls fets amb arandeles mengés nous i mandarines, però tantseval, comtal que cagui....i li pegava ben fort sense pietat, al cap i a la fi quan ella tenia dos anys el tió se li va menjar el xumet!!! (i des de les hores no el va tornar a fer servir.)
Així doncs quan semblava que el tió havia de tenir un descans ben llarg, el meu germà va i te un nen, i desprès un altre, total que el pobre tió no podrà jubilar-se mai, i ben esllomat pels cops de la mainada després de casi cinquanta anys de rebre llenya encara te ganes de cagar, com sempre li donarem mandarines i nous i ell ens tornara llaminadures i carbó . I aquest cop els mes petits, els creients de la màgia del tió, els que mullen el bastó, no serem ni els meus germans ni jo, i el meu pare, que va trobar que aquell tronc foradat d'olivera seria un tió fantàstic amb uns ulls d'arandeles i llengua de pell, ja no serà entre nosaltres, però afortunadament hi hauran altres personetes amb ulls brillants i mans petites i tendres, que faran que l'historia no s'acabi i que el tió torni a lluir una vegada més, davant del foc, que aquella nit haurem encès com cada Nadal .CAGA TIÓ SINÓ ET DONARÉ UN COP DE BASTO!!!!!
.
Aquest any no podia ser d'altra manera, he fet cosetes per posar al tió, garrapinyades, coc en pots de vidre, melmelada de taronja, polvorons d'atmetlla ....i tot tret dels maravellosos blogs que es troben per la web, quin luxe gaudir d'aquesta finestreta màgica que t'ensenya a fer el que vols.
Per fer el coc en pot us aconsello que visiteu a la
Puri, les garapinyades només cal que poseu sucre a un paella amb una mica d'aigua, de seguida afegir les ametlles amb pell ( sinó la sucre no s'aferra be) i remenar a for suau una bona estona, aviat tornaran primer, blanques però tot d'una tornaran marronetes, que es lo que interessa. Retirar la paella del foc i afegir una nou de mantega, perque quedin brillants. Deixar refredar damunt d' un paper de forn fins que estiguin completament fredes. (No les deixeu molt a la vista, sinó en dos minuts no en quedaran, son molt llamineres), guardar en un pot ben tancadetes fin que vulgueu, o pugueu.
BON NADAL!!!!!!!
