dijous, 23 de desembre de 2010

CAGA TIÓ , SINÓ ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ!!!!!!

A casa nostra la tradició de fer cagar al tió gaudeix de molt bona salut.
Quan nosaltres érem petits el meu pare en va fer un amb un tronc d' olivera.  Hi va posar ulls orelles i fins i tot llengua. Els tres germans, armats amb el bastó seguíem el ritual de fer cagar el tió  a la vora de la llar de foc de casa que en aquell temps sempre estava encesa, des de bon dematí fins entrada la matinada. El tió ens agraïa amb llaminadures i d'altres llepolies el que l 'haguessim alimentat amb nous i mandarines durant uns quants dies, i es clar, com que havia menjat molt... (la mare s'afanyava a deixar només les clovelles tot d'una que no hi érem per devora) ben segur que cagaria molt!!.
  Després va venir la meva neboda (que ara ja te 28 anys) i vam desempolsar el tió que feia uns quants anys que dormia, i torna a mullar el bastó, seguit seguit el seu germà la va seguir, i encara que en versions una mica modernitzades la cançó del caga tió sonava cada nit bona davant del caliu del foc a terra,  caramels, confits, xocolate, fins i tot unes sabatilles per l'avi.... el tió incombustible cagava i cagava fins que el carbó anunciava que havia acabat. L'endemà ja no hi havia ni tió, ni plat, ni clofolles de nous, ara tocava pensar amb els reis, el tió s'entornava al traster tapat amb un sac de plàstic a dormir fins l'any que ve!!...Després els meus fills van agafar el relleu, (ara era jo qui havia de vigilar que el tió menges de valent), he de dir que la meva filla mai no ho va tenir molt clar que aquell tros de tronc amb una llengua de pell i ulls fets amb arandeles mengés nous i mandarines, però tantseval, comtal que cagui....i li pegava ben fort sense pietat, al cap i a la fi quan ella tenia dos anys el tió se li va menjar el xumet!!! (i des de les hores no el va tornar a fer servir.)
Així doncs quan semblava que el tió havia de tenir un descans ben llarg, el meu germà va i te un nen, i desprès un altre, total que el pobre tió no podrà jubilar-se mai, i ben esllomat pels cops de la mainada després de casi cinquanta anys de rebre llenya encara te ganes de cagar, com sempre li donarem mandarines i nous i ell ens tornara llaminadures i carbó . I aquest cop els mes petits, els creients de la màgia del tió, els que mullen el bastó, no serem ni els meus germans ni jo, i el meu pare, que va trobar que aquell tronc foradat d'olivera seria un tió fantàstic amb uns ulls d'arandeles i llengua de pell, ja no serà entre nosaltres, però afortunadament hi hauran altres personetes amb ulls brillants i mans petites i tendres, que faran que l'historia no s'acabi i que el tió torni a lluir una vegada més, davant del foc, que aquella nit haurem encès com cada Nadal .CAGA TIÓ SINÓ ET DONARÉ UN COP DE BASTO!!!!!




.
Aquest any no podia ser d'altra manera, he fet cosetes per posar al tió, garrapinyades, coc en pots de vidre, melmelada de taronja, polvorons d'atmetlla ....i tot tret dels maravellosos blogs que es troben per la web, quin luxe gaudir d'aquesta finestreta màgica que t'ensenya a fer el que vols.




Per fer el coc en pot us aconsello que visiteu a la Puri, les garapinyades només cal que poseu sucre a un paella amb una mica d'aigua, de seguida afegir les ametlles amb pell ( sinó la sucre no s'aferra be) i remenar a for suau una bona estona,   aviat tornaran primer, blanques però tot d'una tornaran marronetes, que es lo que interessa. Retirar la paella del foc i afegir una nou de mantega, perque quedin brillants. Deixar refredar damunt d' un paper de forn fins que estiguin completament fredes. (No les deixeu molt a la vista, sinó en dos minuts no en quedaran, son molt llamineres), guardar en un pot ben tancadetes fin que  vulgueu, o pugueu.

BON NADAL!!!!!!!



25 comentaris:

  1. Hola, venim a desitjar-te un bon Nadal i un any nou ple de noves receptes per compartir.

    Petonets, Annie i Catieu..... ;)

    Ja vindríem a cagar el tió a casa vostra, quantes coses bones que cagarà. A veure com es porta el nostre.

    ResponElimina
  2. A casa també gaudim del Tió. Bones Festes!

    ResponElimina
  3. Hola Montse,
    Vaig una mica tard, però: Bones Festes i Feliç 2011! Petons,

    ResponElimina
  4. Acap de arribar al teu blog i m'agradat molt aquesta entrada del tió no el conexia a Menorca no tenim aquesta costum peró es preciosa.
    En quedo aquí entre receptes i seguidors i si vols quedàs convidada a pasar per la meua cuina,
    et desitjo una bona entrada d'any Nou.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  5. UUUAAAAUUUU!!!! Quan t'hi posses t'hi posses..!!
    A casa meva no fem el tió, som més americans i fem al Pare Noel.
    Però estic molt contenta de que hagis començat el camí i mira la de gent que tens ja.L'únic que tens de fer es.....
    CANVIAR LA MANERA O EL ARTILUGI PER FER LES FOTOS!!!!
    Un petó ben fort estimada amiga.
    El gener ens esperen dures caminates....
    Puri desde cooking lovers.

    ResponElimina
  6. Hola!!
    Aquest post m'ha agradat molt!! Quina llàstima que per "ses illes" no tenguem tió!! (sniff...sniff)...T'havia de contestar un comentari que em vares deixar però aquestes festes no he aturat: sóc d'Inca...del centre de l'illa(com les "quelitas" o galetes d'oli!!) ànims amb el bloc!! Ja pots veure que tens una seguidora més; no em vull perdre detall del teu bloc. Un petó. T'aniré visitant. Paula

    ResponElimina
  7. moltes gracies a totes, quins anims hem doneu!!! es veritat que he de canviar la càmara, a veure si els reis....de moment aixo e el que hi ha. petonets a tothom,


    ah illenques, ja se que ha ses illes no hi ha tió, jo he viscut 13 anys a mallorca, però sempre el podeu adoptar, quan jo hi era vaig introduir entre les meves amistats els panallets, i la calçotada i ara ho continuen fent!!!!

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt aquest post, i el etu blog qu no el coneixia!!

    ResponElimina
  9. graciès Albota, jo tampoc et conexia a tu, he vist que tens molts blogs, vaig a concentrar me amb el de cuina. fin aviat!!

    ResponElimina
  10. Venc a desitjarte un bon Any Nou a tu i els teus,
    un petò ben gran.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies pel teu comentari al blog i benvinguda a la blogesfera! M'ha agradat molt com expliques la tradició del tió, a casa meva amb els meus pares no ho feiem però amb els meus fills sí. No sabia això del carbó, l'any vinent ho faré, m'ha semblat molt divertit! Que passis uns bons reis!

    ResponElimina
  12. Acabo de descobrir el teu blog pel comentari que has deixat al meu :)
    Benvinguda a la blogosfera, ja veuràs com és molt gratificant!
    Les tradicions com aquesta no es perdran mai, encara que els nebots ja tinguin 28 anys, cagar el tió segueix sent emocionant, oi?

    ResponElimina
  13. Gràcies Montse per la visita al bloc. Si t'animes ja m'explicaràs si t'han agradat.:)
    Nosaltres fem cagar el tió petits i grans. Les tradicions s'han de conservar!
    Petonets.

    ResponElimina
  14. gracies a tots per animar-me a continuar, no paro de visitar els vostres blogs i ho vull fer tot!!!!!! sou fantàstics!!!!

    ResponElimina
  15. gràcies pel teu comentari al meu bloc.
    Feliç any nou!

    ResponElimina
  16. Hola
    M'ha agradat molt l'explicació que fas de la tradició del caga tió. En soc un fan, la vetlla de Nadal ha estat des de que era un infant el dia més importat d'aquestes festes. El teu bloc molt interessant. Amb el teu permís hi faré un enllaç.
    Gràcies per la visita i el comentari que has fet al meu bloc
    Salut i bona cuina

    ResponElimina
  17. Quina entrada més bonica! m'ha agradat moltíssim llegir-la. A casa sempre s'ha fet una mica un potpourrí de coses, de ben petita recordo el tió, l'arbre ple de regals, i de propina els reis jajajaj

    Ara que som grans i tots campem per la nostre, a casa hi poso sempre un arbre per santa Llúcia, el tió abrigadet als peus, i des de fa uns anyets també l'olentzero (que no es tant escatològic però sí prou sinistre :-) ), no sigui cas que se'ns enfadi i no hi hagi regals :-)

    Gràcies per la teva visita, bonica, que tinguis molt bon any! :-)

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies per la teva visita, ha estat tot un plaer anar tafanejant el teu bloc, ara esperaré ja post nou , que estic segura està al caur, ens anem veient.
    una abraçada.

    ResponElimina
  19. Hola, hola!
    Acabo de descobrir el teu bloc tot navegant per Internet i l’he incorporat a l’apartat del nostre bloc, Olleta de verdures, on recollim els dedicats a cuina i escrits en català. Si no vols constar-hi, si us plau fes-nos-ho saber, perquè no voldríem tenir-te si no hi vols cert.

    Felicitats pel bloc i benvinguda a la blogosfera!

    Salut!

    ResponElimina
  20. Montse!!!
    Moltes felicitats pel premi!!! quin luxe poder rebre un premi de la Julia!
    Són precioses!!!
    Aquí el pots veure:
    http://postreadiccion.blogspot.com/2011/01/sorteo-5.html

    ResponElimina
  21. Que boniques!!!
    Que em donaras una miqueta d'una..???
    Quina il.lu!!!

    Estic molt contenta!!
    Petonets
    Puri

    ResponElimina
  22. Hola Montse, acabo de llegir el teu comentari..
    1. moltes gràcies pel teu suport, si ja has passat una cosa similar amb el teu pare, ja saps el que he patit aquests dies. Però ja està passat!
    2. ¿com que no has rebut les galetes del concurs? acabo de tornar a veure el sorteig i a mi em torna a semblar que vas se tu "pell de llimona" qui guanya el premi! ¿ja et vas posar en contacte amb ella?
    T'ho he d'escriure tot aqui perque no trobo el teu mail.
    Un petó Montse,
    Mglòria
    PS: estic esperant veure que més es cou al teu blog!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  23. Hola vengo persiguiéndoteeeeeeeeee
    jiji, si hija desde mi blog, Tu E Chef, para agradecerte la visita y mira que blog tan majo me he encontrado, me ha encantado, que digo encantado fascinado tu redacción, no hay como la stradiciones, la familia y el hogar, ese cariño que marca y marca para siempre nuestras vidas y nuestros corazones, yo tengo una creencia, y es que nadie puede dar lo que no tiene, empezando por el cariño, y es por eso que es tan importante, según yo pienso que los que hemos disfrutado de familias generosas, amorosas y felices, tebemos el deber de compartir esa alegría y ese cariño con todo el que tengamos delante, ya sea en vivo como a travpes de un ordenador, que pareciera tan frio..pero que realmente puede ser el más cálido de los regalos de la tecnología si nos ponemos a ello, estoy feliz porque he hecho un super descubrimiento con tu blog!! y no me queda más que inscribirme como tu seguidora para no perderte en la blogosfera!! y lo mas importante tener la oportunidad de conocernos y disfrutar de tus escritos!!
    Un Beso muy muy grande
    y te espero nuevammente en Tu E Chef, Tu Casa
    Pili
    tuechef.blogspot.com

    ResponElimina
  24. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  25. Buen año para ti tambien!!!
    UNA BUENA FRASE: LA FELICIDAD NO ES LA META ES EL CAMINO, me gusta...mucha alegria y amor te deseo para el camino.
    ***Una brazo.

    ResponElimina