dimecres, 13 d’abril de 2011

DONUTS




Quan era petita m'agradava molt l'anunci del nen que quan no es deixava el donuts es deixava la cartera, hi deu haver algú al mon que no el recordi?, aquell nen amb pantalons curts i mitjons estirats fins els genolls era la viva imatge dels nens de l'època, i es que res a veure amb els nens d'avui en dia. Peró una cosa no ha canviat, els nens, i no els no nens, segueixen  demanant donuts, i es que son tant bons.....per això he volgut provar de fer donuts casolans!!
 La veritat es aquesta recepte es ben fàcil de fer i els donuts, encara que sembli impossible, no agafen res d'oli.
Si voleu provar, mireu com fer-los al blog de la Puri
Os recomano que no els feu d'un dia per l'altre dons de seguida es posen durs. Els podeu congelar, fets o no.



Mmmmmm que bons per sucar amb un cafè amb llet...

divendres, 4 de febrer de 2011

FELIÇ FEBRER !!!!

El mes de Febrer a casa meva sempre ha sigut un mes  de moltes celebracions, aniversaris i sants de molts membres de la família, això ha fet que cada any trobem un cap de setmana per reunir-nos i celebrar-ho tot alhora. No cal dir que com més gran et fas menys il·lusió fa fer anys, però, si ha de servir per reunir la família, doncs endavant.
Em consta que hi ha gent que al mes de Febrer també celebren el dia dels enamorats (Sant Valentí), en el meu cas, i en de molts altres, aquesta festa la fem el dia de Sant Jordi acompanyada, com no, d'una rosa i un bon llibre.
Sigui per celebrar que es el mes en el que vaig néixer o per acompanyar a tots els que celebren el dia dels enamorats, la Puri i jo hem fet unes galetes que serviran per treure les teranyines del meu blog. Però si que es cert que malgrat que no he escrit res durant molts dies, no he deixat de visitar els blogs amics a diari i gaudir de les receptes que s'hi troben, i es que un cop entres en aquest món es molt difícil resistir la temptació de picar  a les finestres de les cuines amigues i veure que s'hi cou!!! 

Feliç Sant Valentí pels qui ho celebren, i pels que no, feliç Febrer!!!!


 Ingredients:

550 gr. farina 
250 gr. mantega de bona qualitat
175 gr. sucre glaç
1 culleradeta d'esencia de vainilla
1 ou i 1 rovell


Batre la mantega i afegir el sucre glaç (passat pel colador), després els ous batuts i quan estigui tot integrat afegir la farina tamissada. Fer una bola i tallar-la amb tres trossos, aplanar-la amb el corro entre dos papers de forn i dexar-la reposar a la nevera durant un mínim de tres hores.
Tallar les galetes i enfornar a 180º de 8  12 minuts.

Dexar refredar abans de decorar-es, per la recepta de la glassa podeu visitar el blog de Bea .


Aqui us deixo unes fotos de les meves galetes, a veure si us agraden...!!!!




































Amb aquestes galetes participo   al HEMC #51










GRÀCIES JULIA !!!!

 




Hace ya algunos días recibí la buena noticia de que habia ganado las galletas que sorteaba Julia de Postreadicción, que ilusión! no suelo ser demasiado afortunada en los sorteos, el caso es que mi hija se enamoró de las galletas nada más verlas en su blog y desde el momento que supo que habiamos ganado no paraba de preguntar ¿ya han llegado las galleta mama?, la verdad es que el hecho de que se demoraran me hizo pensar que algo había pasado, y un dia dando vueltas por los blogs me encuentro mis galletas en otro blog en un post que daba las gracias a Julia por las galletas, que chasco!!! al fin conseguí ponerme en contacto con Julia que me explicó que otra blogera le habia mandado sus datos pensando ser la ganadora...la cuestión es que cuando Julia se dió cuenta del error enseguida me guardó las galletas que hoy me han llegado, así que quiero dedicar este post a Julia y por ello escribo en castellano para que ella pueda entenderlo (desconozco si entiende también el catalán).GRACIAS JULIA!!!!!













dijous, 23 de desembre de 2010

CAGA TIÓ , SINÓ ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ!!!!!!

A casa nostra la tradició de fer cagar al tió gaudeix de molt bona salut.
Quan nosaltres érem petits el meu pare en va fer un amb un tronc d' olivera.  Hi va posar ulls orelles i fins i tot llengua. Els tres germans, armats amb el bastó seguíem el ritual de fer cagar el tió  a la vora de la llar de foc de casa que en aquell temps sempre estava encesa, des de bon dematí fins entrada la matinada. El tió ens agraïa amb llaminadures i d'altres llepolies el que l 'haguessim alimentat amb nous i mandarines durant uns quants dies, i es clar, com que havia menjat molt... (la mare s'afanyava a deixar només les clovelles tot d'una que no hi érem per devora) ben segur que cagaria molt!!.
  Després va venir la meva neboda (que ara ja te 28 anys) i vam desempolsar el tió que feia uns quants anys que dormia, i torna a mullar el bastó, seguit seguit el seu germà la va seguir, i encara que en versions una mica modernitzades la cançó del caga tió sonava cada nit bona davant del caliu del foc a terra,  caramels, confits, xocolate, fins i tot unes sabatilles per l'avi.... el tió incombustible cagava i cagava fins que el carbó anunciava que havia acabat. L'endemà ja no hi havia ni tió, ni plat, ni clofolles de nous, ara tocava pensar amb els reis, el tió s'entornava al traster tapat amb un sac de plàstic a dormir fins l'any que ve!!...Després els meus fills van agafar el relleu, (ara era jo qui havia de vigilar que el tió menges de valent), he de dir que la meva filla mai no ho va tenir molt clar que aquell tros de tronc amb una llengua de pell i ulls fets amb arandeles mengés nous i mandarines, però tantseval, comtal que cagui....i li pegava ben fort sense pietat, al cap i a la fi quan ella tenia dos anys el tió se li va menjar el xumet!!! (i des de les hores no el va tornar a fer servir.)
Així doncs quan semblava que el tió havia de tenir un descans ben llarg, el meu germà va i te un nen, i desprès un altre, total que el pobre tió no podrà jubilar-se mai, i ben esllomat pels cops de la mainada després de casi cinquanta anys de rebre llenya encara te ganes de cagar, com sempre li donarem mandarines i nous i ell ens tornara llaminadures i carbó . I aquest cop els mes petits, els creients de la màgia del tió, els que mullen el bastó, no serem ni els meus germans ni jo, i el meu pare, que va trobar que aquell tronc foradat d'olivera seria un tió fantàstic amb uns ulls d'arandeles i llengua de pell, ja no serà entre nosaltres, però afortunadament hi hauran altres personetes amb ulls brillants i mans petites i tendres, que faran que l'historia no s'acabi i que el tió torni a lluir una vegada més, davant del foc, que aquella nit haurem encès com cada Nadal .CAGA TIÓ SINÓ ET DONARÉ UN COP DE BASTO!!!!!




.
Aquest any no podia ser d'altra manera, he fet cosetes per posar al tió, garrapinyades, coc en pots de vidre, melmelada de taronja, polvorons d'atmetlla ....i tot tret dels maravellosos blogs que es troben per la web, quin luxe gaudir d'aquesta finestreta màgica que t'ensenya a fer el que vols.




Per fer el coc en pot us aconsello que visiteu a la Puri, les garapinyades només cal que poseu sucre a un paella amb una mica d'aigua, de seguida afegir les ametlles amb pell ( sinó la sucre no s'aferra be) i remenar a for suau una bona estona,   aviat tornaran primer, blanques però tot d'una tornaran marronetes, que es lo que interessa. Retirar la paella del foc i afegir una nou de mantega, perque quedin brillants. Deixar refredar damunt d' un paper de forn fins que estiguin completament fredes. (No les deixeu molt a la vista, sinó en dos minuts no en quedaran, son molt llamineres), guardar en un pot ben tancadetes fin que  vulgueu, o pugueu.

BON NADAL!!!!!!!



divendres, 17 de desembre de 2010

PASTIS DE PIANO





Demà serà un dia molt especial, celebrem l'aniversari de la Laia, la meva filla, ha fet deu anys.
La Laia es la nostra pianista, ens encanta quan desprès de dinar, sobre tot en festes familiars ens toca alguna peça de les que ha après nova, ella es molt vergonyosa i ho passa malament quan ha de fer audicions amb públic, a sortit a sa mare.... que hi farem, com deia el meu avi, si  volem heretar la  caseta de la platja també ens hem de quedar amb alguna altre cosa no tant bona.
Aquí us deixo una mostra de l'audició de nadal.
video



Per això, he volgut fer-li aquest pastís amb forma de piano de cua, se que no es molt perfecte, però qui ho es avui en dia.
El coc es de xocolata i la cobertura es de fondant de núvols, el que més ha costat ha sigut posar la tapa, feta de xocolata blanca.
Les espelmes , també son de xocolata fondand i crocanti.

La Puri li ha fet a la Laia aquestes Bizcoboles, amb els retalls que van sobrar del coc, ha que són  super xules!!
Quina traça.!!
FELICITATS BONICA!!

divendres, 10 de desembre de 2010

GALETES DECORADES

TO BE OR NOT TO BE....
Avui en dia sembla que si no estàs a la web, no ets ningú. Fa dos mesos que tinc aquest blog obert sense haver escrit res en ell.  
La meva amiga Puri de cooking lovers, que os recomano que passeu a visitar-lo, no para de recordar-me que haig d'escriure, ella va ser la que va introduir-me en els blogs de cuina, i quin vici!! des de aleshores, no puc anar-me a dormir abans de les 12 de la nit anant d'un blog a un altre.

A mi el que més m'agrada es fer pa, diuen que el faig  molt bo, però la primera entrada m'agradaría que sigués amb ella i hem estat dos dies fen galetes.

Està clar que abans de final d'any havia d'escriure alguna cosa i no quedaven gaires dies,.

Les galetes han estat fàcils de fer, però decorar-les ha sigut una feinada, a mitja tarde a arribat la Gemma i ens ha ajudat. Gràcies Gemma!!
La Puri, ha sigut una mica mandona i Marisabidilla, -Gemma així no, Montse no tan ràpid- i  no ha volgut parar fins acabar totes les galetes, hem rigut molt. He de reconèixer que sense ella tot això no s'hauria dut a terme, es a dir, ni blog ni galetes.
Au!! ja ho hem encetat,(el blog) Ja existeixo (al mon d'Internet... al altre ja existía)
TO BE OR NOT TO BE, THAT'S THE QUESTION.


BON NADAL!!!